Ara s’entén tot!

A propòsit de les declaracions d’Artur Mas recollides a l’article del Punt Avui “Mas atribueix a les “pressions” de L’Estat que Puigdemont no s’hagi reunit amb Junker”

Després de dues legislatures com a President de la Generalitat, l’expresident Mas ha descobert ara que la política es mou per pressions. Sent aquest el cas, és comprensible que ho hagi denunciat escandalitzat. El mateix ens va passar a tots quan sortint de l’adolescència vam començar a descobrir “com funciona el món”.

Mas denuncia que l’Estat espanyol ha pressionat les autoritats de la UE per a que no rebin al President de la Generalitat, però no diu res respecte que la UE hagi cedit, tot afirmant que “des de l’Estat espanyol estan utilitzant totes les armes al seu abast, de mala manera, per evitar que els catalans sobiranistes siguin escoltats”. A banda que les declaracions tinguin un toc naïf que pugui despertar una certa tendresa, suposo que tota persona que ha sortit a omplir els carrers els darrers 11 de setembre, en llegir-les, es deu estar preguntant: què esperava l’exmolthonorable que passés? I, més important, què punyeta ha estat fent la Generalitat mentre ell era President? No ha pressionat ningú? I tampoc pensava fer-ho? Volien deixar que campessin per la Catalunya independent, sense fer-hi res, els interessos que s’articulen a través de la UE imposant retallades i austeritat, sabotejant referèndums,…?
Per altres declaracions que apareixen al mateix article sembla que la resposta a la darrera pregunta és afirmativa: “no és perquè a la UE no hi hagi voluntat de diàleg i d’escoltar, que hi és”, però les pressions de l’Estat espanyol han portat a que els dirigents europeus “intentin nedar i guardar la roba i protegir-se al màxim possible i no significar-se massa”.
Així doncs, la creença en la UE comença a prendre un caire religiós. El propi expresident assegura que els seus dirigents abandonen els seus principis envers la democràcia i el diàleg per pressions fetes “de mala manera” i, tot i això, l’única crítica és cap a l’Estat espanyol que, en realitat, és l’únic que fa el que tristament s’espera d’ell que faci, mentre que la UE encara s’enduu algun elogi.

Per acabar-ho de rematar, la notícia s’acompanya d’una informació sobre com el representant de la Generalitat de Catalunya davant la UE, Amadeu Altafaj, va informar les autoritats europees de la visita de Puigdemont i va preguntar, en paraules seves, “si hi havia alguna disponibilitat d’agenda per intentar, potser, fer una trobada breu. Des de la UE se’m va agrair l’interès però malauradament per agenda no era possible i ho deixem per una altra ocasió en què el president faci una visita oficial a Brussel•les més enfocada en les institucions europees”. Unes paraules que cal ser un contorsionista de la retòrica per fer encaixar sense contradiccions amb les declaracions de l’expresident.
Ara s’entén la deriva que ha pres el procés des de que tan ínclits personatges l’encapçalen.

Per a més informació respecte el tema de les pressions teniu l’Informe 8 del Seminari d’economia crítica Taifa, La estrategia del capital: http://informes.seminaritaifa.org/informe-08/

Més concretament sobre l’actuació de la UE podeu veure, també de Taifa, els apartats 6 i 7 de l’Informe 10, Desentrañando la Unión Europea: http://informes.seminaritaifa.org/informe-10/

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s